El baret, la nit inalterable

aU nAÏVE

Arribàvem a l’ “Au Naïve”.
– Ballem ara? –
Cara i coll ert, la noia m’enamorà. L’ocasió, l’enigma; massa maco tot. Sóc amic i vaig amb mot nu, ara tot afí, si fre poso.
– Gin o…?
No a sac. Amè, naïf (com el bar):
– Oda:
“L’au que va, ve”

Salpo, cediré
l’evocar-la.
Sua cada gest,
al blau
quasi purgat,
nau.
Quan t’agrupis,
au.
Qual blat,
segada caus
al racó. Veler,…
i de cop la seva veu, qual adorable moc:
– Fi. Anem a casa o no?
Ni goso. Per fi!, sí!
Fa tot ara un tomb, màgia?, vici?…
M’acosto
– Toca –
Massa mam
– Gin, Eloïsa?, cola?, rom?
– Anem
– Ai, on? Altre lloc? –
I ara… Caram, ella bevia, nua, la meva birra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s