Tallat

Sí, on avui diàlegs erudits abrigallen

el rapsoda (raó reputada),

farem l’acte.  I si et cal, 

mera fada, tu…

…

Però ara dos parlen. Ella -gir bast i dur- es gela i diu: “Va nois“!

 

 

 

Ser, o tot o res.

Martell (lletra m)

Certamen Palíndroms Eròtics a ReveR

En català i castellà. Fins el 15 de juny. Cliqueu aquí i llegiu com participar-hi.

Sia país

Lletra, clam al cartell.

El baret, la nit inalterable

Arribàvem a l’ “Au Naïve”.
– Ballem ara? –
Cara i coll ert, la noia m’enamorà. L’ocasió, l’enigma; massa maco tot. Sóc amic i vaig amb mot nu, ara tot afí, si fre poso.
– Gin o…?
No a sac. Amè, naïf (com el bar):
– Oda:
“L’au que va, ve”

Salpo, cediré
l’evocar-la.
Sua cada gest,
al blau
quasi purgat,
nau.
Quan t’agrupis,
au.
Qual blat,
segada caus
al racó. Veler,…
i de cop la seva veu, qual adorable moc:
– Fi. Anem a casa o no?
Ni goso. Per fi!, sí!
Fa tot ara un tomb, màgia?, vici?…
M’acosto
– Toca –
Massa mam
– Gin, Eloïsa?, cola?, rom?
– Anem
– Ai, on? Altre lloc? –
I ara… Caram, ella bevia, nua, la meva birra.

SER ON SER ÉS NO RES.

Sí, apa, hi ha país.

Sí, apa, hi ha fi? 

Llagostera, Pinós, Areu, Gurb, Segre, Vic i Verges, Bruguera, Son i Parets o Gallifa… 

Hi ha país! 

Ateo, poco poeta.

¿Solos, acaso?                     

            Id y ahondad: No hay dios acá.     

                                                                        Solos.